Portret

La vischnaunca Sumvitg ella Surselva cumpeglia las quater fracziuns Sumvitg, Rabius, Cumpadials e Surrein. Davart nord dil Rein Anteriur sesanflan ils uclauns Chischliun, Clavadi, Siltginas e Sogn Benedetg ed en vischinonza da Rabius ils uclauns Runs e Campieschas. El sid dil Rein Anteriur sesanflan ils uclauns Pardomat-Dado, Falens, Laus ed ella Val Sumvitg igl uclaun Val. El nord cunfinescha la vischnaunca da Sumvitg cun il cantun Glaruna. Cheu schai il Péz Russein (Tödi) ch‘ei cun 3614 m altezia il punct ault dalla vischnaunca. El sid cumpeglia il territori bunamein entochen il cantun Tessin. Sur igl uclaun da Laus ei da cattar in pign lag che senumna Lag da Laus. Da tschella vart dalla val sut il Crap Ner sesanfla la gruppa da lags Lag Serein. Sin il cunfin el nordvest tier Barcuns schai il lag da fermada dall‘Ovra Russein SA. In lag da nivellaziun ed ina tschaffada dil Rein da Sumvitg dall’Ovra Rein Anteriur SA ei da cattar a Runcahez ella Val Sumvitg.

Las pastiras e las alps cun ils numerus clavaus e mises (aclas) dattan in caracter special alla cuntrada culturala. Part a quella cuntrada fan era las quater baselgias e las dudisch capluttas. Uaul mischedau en loghens pli bass, glatschers e cuntradas da greppa egl ault procuran per ina cuntrada naturala fascinonta. Entadem la Val Sumvitg sin via viers la Greina croda il Rein da Sumvitg en imposantas cascadas a Val e cuora silsuenter vinavon el Rein Anteriur. Tier la vischnaunca s’auda in territori da greppa extendiu. Sper il Péz Russein el nord ein da menziunar il Péz Muraun (2898 m) el vest, il Péz Vial (3168 m) el sid ed il Péz Tgietschen (2858 m) sin cunfin digl ost. Plinavon sesanfla era ina cumpart dalla planira dalla Greina sin territori dalla vischnaunca da Sumvitg.

Igl onn 1175 ei summovico (vitg sisum) vegnius menziunaus documental l’emprema gada. Sumvitg era ina cumpart dalla Cadi (part sisum dalla Surselva) dil stadi Mustér e s‘udeva consequentamein dallas „Treis Ligias“ tier la „Ligia Grischa“. La ruina „Tuor“ ch‘era il casti da famiglia dils „Tuors“ da Sumvitg ei ina perdetga dils patruns dalla claustra da Mustér. Da relevar sco ulteriuras attracziuns ein las baselgias sco era la beinenconuschenta caplutta da Sogn Benedetg ch’ei vegnida baghegiada dil renomau architect Peter Zumthor. En vischinonza da questa caplutta enconuschenta croda en egl la caplutta veglia ch’ei per part vegnida reconstruida igl onn 2012. Questa caplutta ei rodund 1000 onns veglia. Sogn Benedetg porscha in’excellenta vesta ella Val Sumvitg e sin igl ulteriur territori dalla vischnaunca.

Statistica
 

Altezia sur mar:                         900 - 3600 m
Surfatscha: 10‘258 ha, da quei:
8 % surfatscha agrara utilisabla
13 % uaul
30 % terren nunproductiv
49 % alps e pastiras
Diember da habitonts 2018 1156
Pei da taglia 105 %